17.12.2013 21:19

Els Monuments Megalítics

El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats. Els elements constructius no es col·locaven formant filades, com a les construccions ciclòpies sinó que s'utilitzaven grans blocs allargats que es disposaven en posició vertical. El terme procedeix de les paraules gregues mega (μεγας), gran i lithos (λιθος), pedra.

Tipus de Monuments Megalítics

Els caçadors del Paleolític estaven perfectament adaptats al seu medi ambient i tenien un gran coneixement  de la fauna i la flora, però hi havia fenòmens en el seu món què no podien donar explicació , per la qual cosa van recórrer a l’existència de éssers sobrenaturals.

 

Les primeres creences

La solució primera i espontània del cervell serà recórrer a l'existència d’éssers sobrenaturals que es manifesten en tots els  estranys successos i objectes, però que són invisibles i no podem veure amb els nostres ulls.

 L'home paleolític descobreix un lloc, el “més enllà”, on habiten els sers sobrenaturals i els morts. Ambdós criatures causen temor i respecte, per la qual cosa és convenient que siguin propicis i a favor, amb la qual cosa s'obtindran bons aliments i una major prosperitat per al grup.

 

La religió dels pobles agricultors

Podem suposar, pels enterraments, que les comunitats neolítiques creien en una continuïtat després  de la mort. És possible que realitzessin algun tipus de culte als avantpassats , els quals eren enterrats a terra, considerada ja patrimoni de la comunitat.

Potser pensaven que igualment com en enterrar la llavor tornava a créixer, la persona en ser enterrada continuava amb ells sota un altre forma de vida, o podia ajudar a la germinació dels desitjats fruits. En general, els morts eren enterrats acuradament en tombes edificades o excavades, ja agrupades en cementiris pròxims als poblats o cavades a prop de les cases individuals

 

Enterraments dels morts

Els cossos estan en posició encongida i el cap amb una determinada orientació, es dipositaven dins de pells, teles, cistells o caixes de pedres, acompanyats d'aixovars funeraris molt variats: punyals, anells, fermalls, collarets de petxines o pissarra, miralls d'obsidiana, recipients de ceràmica que havia utilitzat per alimentar-se en vida, etc...

   Enterrament prehistòric

 

Formes d’enterrament

La inhumació

La inhumació no era l’opció més freqüent, però també és feia. Es tracta de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona; a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic. Aquests ritus poden incloure pregàries i encanteris o dipositar objectes, menjar i ornaments al costat del cos, de manera que acompanyin el mort en una altra vida o recordin el seu pas pel món. També poden incloure's dins celebracions més àmplies, com els funerals.

Cossos de persones de  quan van morir

 

La incineració

La incineració és una tècnica de transformació per l'acció del foc. Incinerar vol dir reduir a cendres.

S'utilitza per cremar els cadàvers de persones o d'animals, amb l’esperança de que podien arribar al seu lloc d’origen: el cel.

Ritual   d’incineració

 

Religions paleolítiques

Comportament religiós

El comportament religiós es pensa que va sorgir cap al Paleolític superior, fa 30.000 anys, però els  els  rituals d'enterrament que es poden caracteritzar com a religiosos, o avantpassats dels comportaments religiosos, s'estenen enrere a dins del Paleolític mitjà, tan aviat com als 300.000 anys, coincidint amb la primera aparició de l' Homo neanderthalensis i l'Homo Sapiens.

Aquest comportament combina el rituals, l'espiritualitat, la mitologia i la màgia o animisme, aspectes que poden haver separat històries de desenvolupament durant el Paleolític mitjà. Els ritus funeraris tenen un significat religiós, ja que són, en primer lloc, una resposta a la mort i una exaltació de la memòria dels morts.

La ment religiosa és una conseqüència d'un cervell que és prou gros com per a formular idees religioses i filosòfiques

El culte als morts de les tribus primitives implica la mort, la creença en esperits dels morts i en una comunitat de difunts, i segurament a una altra vida després de la mort, amb més o menys les mateixes necessitats.

 

Enterraments rituals

Els enterraments rituals prehistòrics, en què es posava al difunt amb la seva guarnició i els atributs (conjunt d'objectes que es dipositava al costat del difunt), que havia gaudit en vida, devien tenir aquest significat, si no ens entestem a creure que els seus companys volguessin enterrar amb el difunt tot rastre o records que d'alguna manera prolongués la memòria de la seva presència entre els vius; de fet,  nosaltres encara adornem els nostres difunts d'aquesta manera sempre que és possible. El conjunt d'ofrenes i atributs que es dipositaven al costat del difunt s'anomenava aixovar funerari. Per cert, els adorns més usuals van haver de ser les dents d'animals, les petxines i, sobretot, els canins de cérvols, aquests tan apreciats que fins es van fer imitacions tallades en banyes de ren, com es va descobrir en un enterrament de Arcy-sud-Cure, a França.

 

Paleolític inferior

Hi ha suggereixes per a la primera manifestació d'experiència religiosa o espiritual al  Paleolític inferior, però són controvertides i tenen un suport limitat. Algunes persones proposen que la creença en esperits va néixer en els homínids pre-paleolítics o societats d'inicis del Paleolític inferior, basant-se en l'observació de “l’espiritualitat ximpanzé”. Les principals espècies humanes durant el període del Paleolític inferior  l' Homo habilis, l' Homo erectus i l'Homo heidelbergensis. Tot i això, el punt de vista dels antropòlegs recolza que és més probable que la humanitat desenvolupés les seves primeres creences religioses i espirituals durant el Paleolític mitjà o Paleolític superior.

 

Paleolític mitjà

Els rituals d'enterrament que incorporen aixovars els poden haver inventat els homínids anatòmicament moderns que van emigrar des de l'Àfrica fins a l'Orient Mitjà fa 100.000 anys.

El primer enterrament humà data de fa 90.000 anys. Es van descobrir les restes esquelètiques humanes enterrades d'una mare i el seu fill tacades d'ocre a la cova Skhul de Qafzeh, Israel, moment quan començaven les migracions africanes d'humans moderns cap a Llevant. Una varietat d'aixovars estaven presents a l'enterament, incloent-hi la mandíbula d'un porc senglar salvatge als braços d'un dels esquelets. Els enterraments de l’edat de pedra que són aproximadament de la mateixa època mostren un ús incrementat d'ocre, un pigment que es pensa que només té valor simbòlic. Aquestes troballes han guiat a investigadors a creure que la ment religiosa ha existit durant com a mínim 100.000 anys.

 

L'ús del simbolisme

L'ús del simbolisme en religió és un fenomen universal establert. L'arqueòleg Steven Mitchen manté que és comú en pràctiques religioses d'involucrar la creació d'imatges i símbols per a representar éssers i idees sobrenaturals. Com que els éssers sobrenaturals violen els principis del món natural, sempre hi haurà la dificultat en comunicar i compartir conceptes sobrenaturals amb d'altres. Aquest problema es pot superar ancorant aquests éssers sobrenaturals en formes materials a través de l'art representatiu. Degut a l'associació de l'art i la religió, l'evidència del simbolisme en el registre fòssil és indicativa d'una ment capaç depensaments religiosos. Art i simbolisme demostren una capacitat per al pensament i la imaginació abstracte necessaris per a construir idees religioses. Wentzel van Huyssteen afirma que la translació del no visible a través del simbolisme va permetre als primers avantpassats humans sostenir creences en termes abstractes.

Algunes de les primeres evidències de comportament simbòlic s'associen amb jaciments de l'Edat de Pedra mitjana a l'Àfrica. Des d'almenys fa 100.000 anys, hi ha l'evidència de l'ús de pigments com l'ocre. També s'argumenta que és universal entre les cultures humanes pel color vermell que representa la sang, el sexe, la vida i la mort.

 

Paleolític superior

 

L'ús de l'ocre com a representant pel simbolisme sovint es critica per ser massa indirecte. Alguns científics, només reconeixen formes ambigües d'art com a representatives d'idees abstractes que van aparèixer fa cap a 50.000 anys durant la transició del Paleolític mitjà al superior. L'enterrament conegut d'un xaman indiscutiblement més antic es remunta al paleolític superior antic (prop del 30.000 aC) a l'àrea de l'actual República Txeca tot i que, durant el paleolític superior antic probablement era més comú que en les cerimònies religioses rebessin la mateixa participació plena tots els membres de la banda en contrast amb les tradicions religioses dels períodes més tardans quan les autoritats religioses i especialistes rituals a temps parcial com xamans, sacerdots i metges van ser relativament comuns i integrals a la vida religiosa. El xaman paleolític conegut més antic (prop del 30.000 aC) era dona.

La religió sovint era específicament, involucrava màgia simpàtica. Les figures de Venus - que es troben abundantment en el registre arqueològic del paleolític superior - proveeixen un exemple de màgia simpàtica paleolítica: la gent les podria haver fet servir per a assegurar-se l'èxit caçant i per a causar fertilitat de la terra i les dones.

Venus de Willendorf

 

Religions neolítiques

En aquest període l’home comença a conrear la terra. Podem suposar, pels enterraments, que aquestes comunitats creien en una continuïtat després de la mort. És possible que realitzessin algun tipus de culte als avantpassats, els quals eren enterrats a terra, considerada ja patrimoni de la comunitat. Potser pensaven que igualment com en enterrar la llavor tornava a créixer, la persona en ser enterrada continuava amb ells sota una altra forma de vida, o podia ajudar a la germinació dels desitjats fruits.

Comença l’aparició dels cementiris. Les tombes presenten ofrenes. Comencen a utilitzar el taüt, apareixen les diferències socials que es deixen notar en els tipus d’enterrament. A la fi del neolític es practica la cremació.

Es manté el culte a la deessa de la fertilitat i s’estén la pràctica fins al punt d’aplicar-la als cultius. Apareix la figura del Déu de la fertilitat i es dona culte al toro i la serp com a font de fertilitat. Es construeixen els primers temples per al culte amb altar i figures decoratives i objectes que s’utilitzaven el els ritus. Apareix la figura del sacerdot.

S’urgeixen en aquesta època grans construccions que es creu que són utilitzades per al culte; és tracta de construccions amb enormes pedres o menhirs. També es creu que podien tenir un ús astrològic.

 

La Religió en l’Edat dels Metalls

Les creences religioses de l’home i la dona de l’Edat dels Metalls estaven relacionades amb la naturalesa (rajos, pluja, Sol,...) i determinats animals eren sagrats per a ells, com per exemple el toro o el cavall. En aquest període, enterraven els seus morts per creença en el més-enllà i per culte al mort. En l’Edat dels Metalls es va començar a practicar la incineració. Al costat de les restes del mort, que estaven en un recipient de ceràmica, s’hi posava un aixovar funerari, que són el conjunt de joies i objectes de valor que tenia el mort.

En l’Edat dels Metalls les construccions més importants eren els megàlits, ja descrits en apartats anteriors. Hi havien tres tipus; els menhirs, els dòlmens, els cromlecs,...

Una de les construccions megalítiques més impressionants del món és la de Stonehenge, a prop de Avebury, al comtat de Wilt, a Anglaterra. Es tracta d’un cromlec gegant i amb una forma circular gairebé perfecte. Els arqueòlegs creuen que el lloc de construcció no va ser triat a l’atzar, perquè aquesta construcció està en una plana, i havien de portar les grans pedres des de la muntanya fins a la plana, i això exigia molt d’esforç.

 

Ritus màgics i animals sagrats en la Prehistòria

En la Prehistòria, l’ésser humà intentava buscar una explicació als fenòmens de la naturalesa.

Van concloure que hi havien dos móns: l’immediat, que era tot el que els envoltava i tot el que vivien, i un altre món que era màgic o superior.

Alguns elements i llocs eren sagrats per els homes i les dones del Paleolític.

Els van considerar símbols, que era com fer real una cosa que no coneixien.

Es van inventar els mites, que eren relats fantàstics que servien per explicar els fenòmens.

També van sorgir els sacrificis, que eren com ofrenes que li feien als déus per demanar alguna cosa del seu interès, les ofrenes i els ritus.

Alguns animals eren sagrats per l’home prehistòric, com el bisó o el cavall. Aquests últims, per exemple, els representaven amb l’art rupestre, que eren pintures sobre roques en llocs que eren sagrats per ells i que pensaven que si ho escrivien en aquell lloc sagrat el que pintessin es faria realitat.

Les imatges podien tenir un valor màgic, que podien ser per la caça o la supervivència, o podien ser animals elegits per representar el grup, o com l’animal protector del clan, o bé prohibit caçar a aquest animal...

Bisó                                                              Campament Paleolític

Pintura rupestre d'esperits

 

Rituals d'enterrament

Una vegada mort:

Si es podia el funeral s’iniciava a casa.

Es rentava i es vestia el cadàver

Per llei estaven prohibits els luxes

El primogènit posava una moneda al costat del mort

 

Dia/Nit

Els funerals es celebraven a la nit.

També es podien celebrar de dia eren excepcions: els nens, els suicues i indígenes.

El cadàver s’exposava al pati entre tres i set dies.

Per traslladar-lo es posava en una llitera.

Es feien rituals durant nou dies.

El ritual finalitzava amb el sacrifici d’un animal.

Els aliments i la sang dels animals eren ofrenes als avantpassats.

S’havia de rendir sepultura a tots els morts.

Els temps de dol pera la família era de deu mesos.

 

Tres llocs per a descansar eternament

- Columbari               

- Paret

- Sòl